Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Roser Rovira, escriptora

Observo, penso, recordo. Escric

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals
  • 0.0
    total

Angúnies

De petita no m’agradava la ma de la mare, amb aquella vena tan marcada. 
Tampoc m’agradava la ma de l’àvia, amb aquella pell tan fina i poc elàstica, que sempre tardava un munt a recuperar la seva forma, quan jo la pessigava.
I em feia angúnia la pell de la besàvia, tan clara i transparent, d’aspecte gelatinós, que semblava que s’havia de desfer i convertir-se en doll d’aigua.
Ara em miro la meva, de ma.
Fa temps havia tingut la vena marcada de la mare, potser fins i tot més blava i voluminosa.
Anys enrere havia permès que el meu nét m’estirés la pell, i jo li observava la cara d’angúnia quan ell comprovava la meva pèrdua d’elasticitat.
Avui em miro la ma tranquil·lament, n’admiro la seva transparència, el tacte llis. I espero convertir-me en aigua d’un moment a l’altre.
Roser Rovira, escriptora
19 Abril 2020